Valoració del procés del 13D
Del 13D, a hores d’ara, més enllà de les sensacions i valoracions personals de cadascú, n’ha quedat només el que en van dir els mitjans de comunicació generals i els quatre estirabots d’alguns personatges amb afany mediàtic. Ni uns ni altres ens serveixen als garriguencs per fer una lectura en clau local i comarcal d’allò que realment va succeir aquí el diumenge 13 de desembre.
Per començar, hi ha unes xifres de les quals hem d’estar tots satisfets. La mitjana a la comarca ha estat del 31%, unes 4.500 persones, per sobre de molts altres municipis del país amb més tradició associativa i més ressò mediàtic. Que amb quatre pancartes, cartells i el boca orella s’hagi mobilitzat 1 de cada 3 ciutadans citats a les urnes per una consulta no vinculant jurídicament és tot un èxit. I en alguns pobles, més i tot, amb índexs de participació del 42, del 45 o del 63%. I això demostra que la independència de Catalunya interessa molt més del que ens volen fer creure. Perquè cal recordar també que s’han mobilitzat quasi en exclusiva els partidaris del Sí, que han estat quasi 4.200. Quan 4.200 garriguencs han reclamat una cosa tots a una? Quan 200.000 catalans han sortit simultàniament al carrer? Si pensem per un moment en les massives mobilitzacions ciutadanes contra la guerra de l’Iraq, algú recorda algun tipus d’activitat a la comarca? I ningú deia que no preocupés el tema.
Xifres a banda, la consulta popular a la comarca ha deixat molts altres efectes que transcendeixen el 13D i que tenen un valor en si mateixos. D’una banda, l’exercici d’autoorganització ciutadana que ha suposat tot el procés. Durant tres mesos s’ha activat una part important de la societat garriguenca, transversal i diversa, i els 13 pobles que han fet consulta han experimentat una punta d’activitat associativa inaudita, que segur deixarà rastre. I que això s’hagi produït per la llibertat d’expressió i pels drets ciutadans, sense càrrecs ni sous pel mig, sense aprofitaments de ningú, encara cobra més rellevància. Demostra la maduresa i l’alt sentit ètic i humà d’un poble.
Si a això hi afegim l’autocoixement de la comarca que s’ha fet i l’apropament cultural amb els nouvinguts, ens adonarem que el 13D ha estat molt més que unes xifres. Hem guanyat en autoestima, hem guanyat en capacitat mobilitzadora, hem guanyat en democràcia, hem guanyat en participació, hem guanyat en cohesió social. I si cada comarca guanya en això, hem guanyat com a país.
